Repte:
El 13 de desembre de 2006 l’Assemblea General de l’ONU va aprovar la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i el seu Protocol Facultatiu. Tots dos documents van ser ratificats per l’Estat espanyol el 23 de novembre de 2007. La Convenció va entrar en vigor a Espanya el 3 de maig de 2008.
Tot i què la Convenció està aprovada segueix essent la Llei d’Enjudiciament Civil i del Codi Civil els que s’estan aplicant a l’hora de regular les capacitats jurídiques de les persones amb una problemàtica de salut mental. La Convenció concep la regulació de les capacitats jurídiques des dels suports a la persona perquè pugui decidir i realitzar la seva voluntat. Per contra, el Codi Civil concep la regulació de les capacitats des de la incapacitació de la persona, en què la persona perd drets amb l’objectiu de ser protegida.
La idea de protecció que ens transmet la Convenció es basa en donar suports a la persona perquè assegurar-se de que aquesta pot decidir. El suport s’orienta a garantitzar que la persona pugui decidir. Per contra, el Codi Civil ens transmet una idea de protecció paternalista, en què la decisió de la persona ha de ser protegida per l’autorització d’un tutor/a.
Resposta:
La Federació Salut Mental Catalunya (https://www.salutmental.org) amb la col·laboració de Spora Sinergies realitza uns seminaris en el marc dels projectes del Palau Macaya de “la Caixa” per tal de fer un anàlisi de la situació actual, entre xoc entre la Convenció i el Codi Civil. Així mateix, es posa èmfasi als diferents efectes que l’actual Codi Civil té en el dret de la capacitat jurídica de les persones.
El valor afegit d’aquest document és que ha reunit a tots els agents clau implicats en la modificació de capacitats jurídiques per tal d’elaborar un anàlisi de la situació actual. Per tant, es presenta com un document de partida cap a l’assoliment i implementació de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.
