“Una batalla de gallos es un concurso de machos alfa: “yo soy el más gallo”. Vamos al insulto rápido. Somos unos gallitos, y la imagen social del macho alfa es la de mega-hombre.” (Invert, Conversaciones Red Bull 2017).
Fa un parell de setmanes, enmig d’una Batalla de los Gallos (competicions de rap improvisat) organitzada per Red Bull, les rimes contra l’adversari van desencadenar una forta polèmica a les xarxes.
L’objectiu de les competicions de rap improvisat és justament aquest, una competició, una batalla, on els gallos o MC cerquen desqualificar al contrincant a través de les rimes (preferim parlar de MC [Master of Ceremonies, en anglès] com a sinònim no sexuat de Gallo/Gallina). Es tracta d’un fenomen que ha crescut i s’ha estès enormement en els darrers deu anys, especialment a l’Estat espanyol i Amèrica Llatina.
Al mateix temps, es tracta d’un entorn altament masculinitzat, on el referent de masculinitat és el de gallito.
El diàleg improvisat, que ha generat tanta polèmica, és el següent:
[FJ] “El Zasko necesita sonotone y también a mayores / cuando folla con menores, como no tienen la regla no tiene que usar condones”
[Zasko] “Estoy hasta los huevos de menores / tendrás una hija, tu hija irá al cole, ¿y sabes qué pasará cuando Zasko la viole? Que te pondré este vídeo para que lo veas y llores”
La controvèrsia reprèn altres debats presents al rap improvisat, com són les rimes masclistes, homòfobes i racistes, o el fet que es tracti d’entorns altament masculinitzats i la infrarepresentació de les raperes o MC femenines.
D’altra banda, amb aquest episodi, el freestyle veu qüestionada la llibertat d’expressió, un dels grans valors d’aquesta subcultura urbana. En el context actual, en què els rapers Plablo Hassel i Valtonyc estan condemnats pel contingut de les seves rimes, la polèmica està servida.
Red Bull pren la iniciativa d’aprofitar aquest exemple per ampliar el debat, des de dins, amb MC guanyadors de les darreres competicions, promotors de Batalles de Gallos i expertes en periodisme musical. Spora, a través de la Miriam Sol, hi participem per ampliar l’anàlisi introduir noves reflexions des de la perspectiva de gènere i feminista:
Quin és el problema?
Es tracta d’una rima fàcil en un context de rap improvisat? o apologia de la violació?
Per què passa?
És perquè la improvisació reprodueix el bagatge de la societat que tenim interioritzat, ja que no hi ha temps per a la reflexió? o és perquè les batalles es donen en espais completament masculinitzats on el referent és un gallito, amb la complicitat dels altres gallos?
Per què ha generat tanta polèmica?
Vivim en un món globalitzat, on tot queda registrat. El públic va més enllà de les persones que presencien la competició in situ, i engloba a tothom que estigui connectat al wifi.
D’altra banda, el feminisme ha dit ‘Prou!’ i ha decidit reaccionar a qualsevol apologia de la violència sexual.
De qui és la responsabilitat: del públic, del jurat, del MC?
Els mateixos guanyadors de les competicions internacionals reflexionen sobre l’evolució de les ‘Batallas de los Gallos’. Als seus inicis, la desqualificació es basava en insults quotidians (són habituals les rimes homòfobes: maricón; o les referències masclistes vers les mares d’aquests: tu madre…), era la rima fàcil i una forma ràpida de guanyar. Expliquen que, amb el temps, tant el públic com els mateixos MC han deixat d’aplaudir les rimes homòfobes i racistes, mentre que han començat a valorar les rimes enginyoses i amb referències més elaborades.
Tanmateix, veiem que les rimes masclistes se segueixen aplaudint. Aleshores, la responsabilitat és del primer MC (FJ) que provoca al contrincant (Zasko) amb un atac personal fent al·lusió a la seva relació amb una noia menor d’edat (era conegut que Zasko tenia una parella un parell d’anys més jove que ell, menor d’edat)? O bé és de la rèplica, en què utilitza la rima fàcil per guanyar al contrincant? Quin rol hi juguen aquí el jurat, o el públic?
Cap a on volem avançar?
Alguns dels MC comenten que s’ha produït una evolució en la qualitat de les rimes, cada cop més enginyoses i reflexives, que abans eren molt habituals comentaris racistes i que ara fins i tot el públic els rebutja.
D’altra banda, les MC femenines i feministes comencen a obrir-se camí i fer-se escoltar. Sara Socas, una MC que competeix a les Batallas de los Gallos, publicava el següent article el darrer 8 de març: ‘8M, nosotras no callamos’. També hi ha col·lectius de MC feministes, com les Fem_Battle o Las chicas del Free que visibilitzen a les raperes i organitzen batalles de noies. Caldrà animar-les per a que es puguin fer un lloc en aquest espai de gallitos!
